10/6/17

'Tota jo sóc un infern'





4/4/17

Adéu


Jo era feta de prats verds
i cuques de llum.

Alda Merini


30/3/17

Post coitum omne animal triste



GUISANTE. Remedio soberano contra el amor: comer guisantes.


Diccionario del amor, Stendhal

26/3/17

010317: fàstic



Jo he tornat a casa molts cops duent, dintre el porta-estudis, no res més que un desengany. Prou que ho veia: els meus pins no flairaven a reina, no bordonejaven l'ensunyada cançó del vent, no tenien la tendror en les capçades ni la rusticitat en els troncs que fan gustosos a la boca els tanys i convida els dits a esmicolar les escorces; els meus aiguamolls eren mancats de la subtil bravada dels llots, de l'ondulació misteriosa d'un rat buf o d'una llíssera qui transiten submergits, del cant de les granotes i de l'espitllada, ràpida i emocionant, d'un botiguer qui vola a dret fil i deixa una fulla de balca cimbrejant; les meves vernedes, rieres i prats no us embolcallaven amb l'alenada frescal de llurs recons ombrius, no us posaven mandra i ensunyament en les parpelles suggerint-vos el zumzejar dels abegots i l'aroma de les flors i el cant dels reietons i mallarengues; els meus boscos no encomanaven basarda; mai no us feien pressentir la imminència d'una aparició absurda d'animal ferotge, que s'adigués amb la monstruositat de les soques i negror dels fondals i l'encimbellament fantàstic de les penyes [...] 

De quan jo era pintor, Prudenci Bertrana

17/3/17

Primer pas


He de fugir lluny de tu
i estimar un altre home

Alda Merini


4/3/17

Terracotta



Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.

Tannka LXV, Carles Riba

17/2/17

Flor nocturna



Conec la flama,
no a mi mateix que hi cremo;
la gelosia,
no el vent antic que sembra
dins meu la flor nocturna.

Tannka LXX, Carles Riba

11/2/17

Nus



Il·lusió,
quantes is hi convergeixen.
Quantes menes de morts,
i de suïcidis.

Montserrat Abelló

9/2/17

Ben endins



22/1/17

Flotació


Doneu-me la mar, la mar
fins que em torni tota blava

Montserrat Vayreda



29/12/16

Policromeu-me els records


Deia un vers de J.V. Foix: "Que no emblanquinin més i que policromin!".
Potser, com ell també deia:
de rosa lívid
de groc ebri
de vermell nacrat
de violeta crepuscular
de gris de ratolí
de blau de lleixiu domèstic
de marró caputxí
de turquesa difús
de negres vesperols amarronats
i de verd-verd, sense censura.

13/12/16

Cendres





Deixar de ser estimat és esdevenir invisible. Tu ja no t'adones que tinc un cos.

Focs, Marguerite Yourcenar